Absolutzine

Experimentant amb el folk
DESMOND. El coneixeran com a cantant del grup de metal Apnea (actualment rebatejats com Segunda Apnea), però en Marc Fernández, amb l’edició de la seva primera maqueta en solitari “A Sea Inside My Cave (Part I)”, demostra que es un personatge inquiet amb bones idees i millors resultats. Un personatge de l’escena de la ciutat de Barcelona molt a tenir en compte.

“Desmond és un personatge creat que m’ajuda a explicar històries de coses que jo no podria o voldria parlar, però ell sí”. Perquè amb una proposta tant simple com efectiva basada en superposar loops creats en temps real a partir de les típiques armes de qualsevol cantautor, és a dir, guitarra i veu (més alguna joguina), ha aconseguit aportar una mica de creativitat al anquilosat món del folk desfent-se de qualsevol clixé establert. “La veritat es que no vaig tenir un model clar. Havia vist concerts de gent que feia servir eines similars, com Mugison, però el que em va portar a fer això va ser donar un sentit a cançons que havia anat fent. I a partir d’aquí intentar crear atmosferes i històries”. Ara bé, tot i que veure com a partir de un parell de sons i el fet d’anar afegint capes i capes, la cançó acaba convertint-se en quelcom complex i emocionant, una de les crítiques que podria fer-se és que les cançons sempre acaben tenint la mateixa estructura, començant amb poca cosa i acabant amb una densitat de so important. “És cert que segueixo aquesta estructura en uns quants temes, però no es la meva intenció que sigui una constant. És una de les coses que han canviat força en els nous temes que ara gravaré pel segon Cd, les estructures son més caòtiques. De fet, alguns dels propers concerts penso fer-los amb banda”. Un recurs, el dels loops en temps real, que condueixen, dins d’uns límits, a certa improvisació en els concerts. “M’agrada no fer cap concert exactament igual, i deixar marge per improvisar, però hi ha un esquema rígid quan vas gravant en directe del que no pots moure’t o es cau tot”. Tot i que si alguna cosa sorprèn és la mutació que sofreix la seva veu, dels brams que era capaç de realitzar amb Apnea a la delicadesa ben treballada que es llueix a Desmond. “Vaig decidir deixar els crits amb Apnea, no em sentia gaire còmode al final. Ara, amb Segunda Apnea les veus són més melòdiques. Tot té unes èpoques. Tinc una barrera entre Desmond i Segunda, i intento separar-ho tot el que puc. En la banda som sis els que decidim, mentre que a Desmond faig completament el que vull”. I si hem de parlar d’influències, dir només que tot i sonar a moltes coses, el flaire d’Amèrica profunda que desprenen les seves cançons perfumen totes les atmosferes, a vegades enrarides, d’aquest nou trobador barceloní. “Va sortir així. Sobretot a les cançons que parlen del granger. M’agraden molt les bandes sonores dels western, les d’Ennio Morricone. Potser prové d’aquí. Els meus herois van canviant però puc nombrar alguns com Caetano Veloso, Tom Yorke, Yann Tiersen, Bob Dylan, Omar Rodriguez, Johnny Cash, Django Reinhart…” Una primera maqueta i uns quants concerts són de moment la seva tarja de presentació que en futur immediat requeriran de resposta discogràfica. “No he fet enviament general de maquetes encara. Quan acabi de gravar la segona part del tema “The Farmer” començaré a bombardejar a tothom a veure si surt alguna cosa”. Que consti que els hem avisat a temps.

http://www.myspace.com/desmondmusic