Seré breve.
Poco falta decir sobre este disco, se han llenando cientos de páginas en todo el mundo hablando de lo maravilloso que es. Y es verdad, es jodidamente maravilloso. Un álbum que se escucha con las entrañas más que con los oídos, que te pones en los auriculares y el mundo entero se transforma en algo a veces duro a veces hermoso, pero siempre emocionante. Una maldita fábrica de épica cotidiana. Afirmo que es lo mejor del 2008 sin titubear, es más, está a la altura de esos pocos discos atemporales.
Si todavía no los conocéis, son una banda de NewJersey que tras un primer álbum y un par de 7” de punkrock sureño en el modestísimo sello Sabot productions (Fake problems, Lucero) han grabado esta maravilla para Side One Dummy que lleva ya unos meses sonando por ahí. Un disco de rock a otro nivel que les acerca al blues i el soul más conmovedores sin dejar de lado las estructuras y el sonido punkrockero. Imagina el mejor cruce posible entre el Let it be de The Replacements y el Nebraska de Bruce Springsteen; The 59’ Sound lo supera.
Evidentemente en su presente gira europea ni siquiera se acercan a la península y el disco no tiene distribución en el estado. Pero para eso está internet. Las palabras sobran, lo único que debo añadir es: escuchadlo, haced el favor.





Miércoles, 28 de Enero, 2009
7:41
Carlos
Jo no he parat d’escoltar-lo. El més flipant son les influéncies (que es noten, i molt), i a banda de les dos que has dit, Ramon, a mí em sonen també a Hot Water Music, a Johnny Cash, a John Cougar i als ultims Split Lip/Chamberlain. Els qui tinguin fóbia al rotllo singer/songwriter (quina etiqueta més absurda) que no s’acostin…
A mi m’agrada bastant, peró tinc un mal presentiment. Son el típic grup que està on the edge of stadium rock, vull dir, ara en català, que potser demà passat fan anuncis de doritos i un disco duets amb shakira, santana, paulina rubio i sting, tal i com els encantaria als actuals green day, blink o alkaline trio.
De moment es comporten, peró ser “huge” al EEUU fa que qualsevol es begui l’enteniment… Esperem que es comportin: sembla que darrerament ningú es conformi amb vendre molts discos i hagi de fer tots els diners de la seva vida de cop, en un parell de mesos.
Miércoles, 28 de Enero, 2009
11:33
uri
No esperava menys del Carlos.
Es la típica música que et posa la pell de gallina, eh?
Emo-country del teu. Ji ji
Miércoles, 28 de Enero, 2009
11:37
uri
Es que jo no puc amb el “Bruts els pits tinc”, com a qualsevol nyicris que s’hagi criat rodejat d’esportistes li deu passar…
Miércoles, 28 de Enero, 2009
11:57
uri
Per cert, jo hi veig al “Brus” i als Replacements a sac, i potser també als Get-Up Kids i a HWM, pero al Johnny Cash no el veig per enlloc, tú.
Jueves, 29 de Enero, 2009
5:57
ramó
Carlos, no tinc cap dubte de que ompliran estadis i anunciaran doritos, de fet fotre una foto d’ells mateixos a la portada fent-se els guapos crec que ja és una declaració d’intencions, però gaudim-ne mentre poguem que el disc és meravellós. I l’EP anterior a Sabot(gran segell!), lo de “Señor and the Queen”, també és collonut.
Jo no hi acabo de veure els get up kids (que per cert fan gira de reunió aquest 2009!), en sèrio, em fan pensar més amb els seus ex-companys de sello Lucero o aginst me! quan eren folkies. Fins i tot tenen un aire creedence!
Sigui el que sigui em tenen enganxat fins les orelles!
Jueves, 29 de Enero, 2009
6:02
ramó
Carlos, has escoltat els “Defiance, Ohio”?
Jueves, 29 de Enero, 2009
7:12
Carlos
Sí, m’agrada molt. Tot aquest rotllet entre punk i folkie m’enganxa bastant.
Hostis, Uri, no se que ha passat amb el prefix “emo”, que quan el sento, com deien els Burma, “that’s when I reach for my revolver”…
Fins i tot s’ha convertit en una categoria de cotxinotes. Emo-goth girls… Watch them stripping live…. Una mica com les milfs o aquelles que fan bizarre insertions.
Jueves, 29 de Enero, 2009
7:17
Rafa
uhmmmm… interessant…
Jueves, 29 de Enero, 2009
7:51
uri
Hala, a darle al manubrio!
Miércoles, 4 de Febrero, 2009
7:37
elnota
em quedo amb el bruce encara
Viernes, 13 de Febrero, 2009
21:22
rasputin
Defiance en Mayo gira francesa, espero que se animen y bajen un poco más.
the Gaslight tocan en Bilbo en julio en un festi que no tiene ninguna buena pinta.